PRESENTACIÓ
Els usuaris de la Cadena Ser identifiquen a “l’Indignao” amb el personatge histriònic del programa d’humor “Els Especialistes Secundaris”. És un personatge que va mostrant la seva indignació sobre productes o serveis davant d’un suposat servei d’atenció al client.
Personalment m’identifico amb ell malgrat que no disposo de servei d’atenció al client on manifestar la meva indignació.
I amb qui estic indignat ? Doncs amb la situació del nostre poble. Amb les autoritats, amb mi mateix.
I per què estic indignat ? Reflexioneu una mica,... hi ha situacions al nostre poble que poden provocar SANTA INDIGNACIÓ ? Per exemple: com aborden els grups municipals el futur del nostre poble ?..., tenen les arques municipals recursos per mantenir els serveis ?... la crisi ens ha empobrit com a poble ?.. .han estat l’Ajuntament una formiga o una cigala? ...on està el servei d’atenció al client ?
Aquest blog, TOTAL I ABSOLUTAMENT INDEPENDENT, neix amb la voluntat de ser un lloc on expressar aquesta SANTA INDIGNACIÓ i que està obert a altres “indignaos”.
Us convido a participar
2. L’AJUNTAMENT ÉS MÉS POBRE?... TAMBÉ PATEIX LA CRISI ?
Estic “Indignao”, amb "tots" els grups municipals de l'Ajuntament i que pretenen continuar en el mateix, ja que m'han donat mostres de la seva ineficàcia. (tant els del govern i com els de l'oposició).
Considero que
· el grup de govern, encapçalat per l'alcaldessa i el portaveu del PSC, igual que “la Barby i el Dan”, es dediquen més a la imatge que a la gestió.
· el grup d'ERC té les tendències que caracteritzen el personatge de la tele "Bob Esponja": inconsistència i atacs esporàdics d'histrionisme.
· el grup d'ICV, "Desaparegut en combat", conformista i inactiu en la tasca d'oposar-se i denunciar la manca d'iniciativa del grup de govern o les situacions de vergonyós malbaratament de recursos
· del PP no opino perquè barrejaria "la fam amb les ganes de menjar": el Rajoy, el Camps, la Cospedal, la Santamaría, el González Pons i l'Aznar "em posen dels nervis"
”Indignao”, i perdoneu, amb els veïns de Sant Quirze que, per la nostra despreocupació, desinterès i conformisme, que provoquen que els nostres gestors municipals se sentin aprovats i legitimats per seguir NO fent allò que moral i èticament estan obligats a fer.
Per què ?
¿S'han plantejat a l’Ajuntament, i ens hem plantejat nosaltres quina és la nostra realitat actual com a poble? Ha canviat alguna cosa ?
Sí, alguna cosa ha canviat: la crisi ens ha fet més pobres. Aquesta és la dura realitat. Estem en el temps de l'austeritat, de les retallades, d’estalvis. No podem estirar més el braç que la màniga. L’Ajuntament haurà de plantejar-se com enfrontar-se a aquesta crisi.
Com ? En l'economia municipal, com en la domèstica, si disminueixen els ingressos és evident que s'ha de retallar en les despeses, o pujar els impostos o, per cobrir el dèficit, endeutar-nos ..
Algun grup municipal ha dit com afecta la greu crisi a l’Ajuntament ? ens han explicat quina solució han donat, donen o donaran a l'empobriment municipal?
Ara, en la campanya municipal ens diran com pensen fer-ho ?, o amagaran aquesta realitat ?
Jo els pregunto a tots i a cadascun dels grups municipals en aquesta campanya electoral:
Com afectarà la crisi a l’Ajuntament ?, on retallarà la despesa , quins serveis anul.larà ?, com quedaran afectats els impostos ?
"El mussol indignao"
jcanals@xtec.cat
3 “INDIGNAO” SI,... PERÒ NO VULL QUEDAR-ME EN LA CRÍTICA I RES MÉS, ...VULL SER POSITIU.
Aporto a “tots els grups polítics elements de reflexió” per configurar, en funció de cada grup, les seves alternatives si no les tenen, i si las tenen “demano com contribuent”, que ens les expliquin ja¡¡¡
Analitzem la situació actual. Valorem la gestió
· Quin era el nombre d'habitants el 1990, 2000 i 2011? Quin ha estat el pressupost mitjà en aquests anys?
· En quin percentatge ha augmentat la càrrega impositiva d'un habitatge tipus (unifamiliar aparellada de protecció oficial) per l'IBI, escombraries, quin percentatge en aquests anys representaven els serveis a les persones i prestacions socials?
· ¿Quin ha estat el percentatge acumulat d'endeutament en aquests anys?
· Quina disminució d'ingressos ha hagut en aquests anys i es poden preveure per als propers anys?
· ¿Quin percentatge d'ingressos municipals representaven les llicències d'obres i les plusvàlues en aquests anys?
· Quin percentatge del pressupost significaven el 1990, 2000 i 2011 els salaris del personal de lliure designació, de confiança o assessors (personal que és nomenat pels alcaldes pel període del seu govern i que no són funcionaris, alguns mal parlats en diuen "endollats")?
· Quin percentatge del pressupost representaven en aquests anys els salaris, dietes i despeses de representació: de l'Alcaldia, dels membres de l'equip de govern, dels grups de l'oposició?
Davant de la dura realitat actual, és evident que no poden seguir com fins ara, cal prendre decisions que vagin encaminades a l’austeritat, l’estalvi, i la eficàcia de despesa en funció dels ingressos que té l’Ajuntament.
Pregunto: S’hauran de retallar coses ?
Quines despeses consideren que s'han de retallar? ¿Personal (funcionaris, contractats) els anomenats endollats? manteniments? contractes de serveis? obres i inversions? prestacions als ciutadans?
Què pensen fer en els propers quatre anys amb la càrrega impositiva familiar ?
Com pensen cobrir la gran disminució d’ingressos per plusvàlues i llicències d’obres?
Com es concretarà la austeritat municipal pel que fa als salaris i dietes dels regidors ?
Què pensen fer amb els anomenats “càrrecs de confiança” i els seus salaris ?
Quan pensen gastar en inversions ?
En quan pensen augmentar o disminuir l’endeutament?
Quins serveis al veïnat pensen retallar?
Aquestes són bones preguntes perquè que les contestin els candidats en els actes electorals.
Veïns rescatem la política (la de veritat), tornem a aprendre a fer-la, trenquem amb la política dels clixés, dels discursos, de les poses,.... Preguntem, que com deia Raimon “ el que pregunta ja respon”.
I,... senyores i senyors candidats, preparin les respostes les hauran de donar als actes electorals,... hi hauran “Indignaos”
"El mussol indignao" jcanals@xtec.cat
Escolta
Llegeix fonèticament
4 ASFALTAR ELS CARRERS ÉS OBSCÉ ?
Per experiència personal, asfaltar carrer és una grata sensació per a un responsable polític. Indica que un espai urbà recupera la utilitat per als veïns a part de guanyar en seguritat.
Per què l’interrogant de si és obscè? Doncs ve al cas de la situació que es va donar la setmana passada a la nostra localitat. Casualment un dia abans d’iniciar la campanya electoral en un temps record s’asfalten els carrers més “visibles” del poble.
Per què no s’ha fet abans ? En quin pressupost es va pressupostar l’obra ? Si és en el 2010, la cosa tindria molt delicte. Si ho ha estat en el 2011? El pressupost del 2011 va ser aprovat fa molts mesos. Els tràmits ? El tràmit d’adjudicació d’obres és un tràmit que no requereix ni de lluny ?
Per què doncs en aquestes dates ? Casualitat ? No ho crec. No serà per fer propaganda ?
Crec que si. Es més que un polític presenti com a mèrit la seva gestió, és legítim i honest.
Però el cas que ens ocupa entra dins d’aquests paràmetres ? Indubtablement no. S’han invertit els termes: s’han utilitzat a favor dels interessos electorals del grup de govern els terminis d’acabament de les obres, endarrerint-les conscientment per aparèixer com paladins de la eficàcia i de l’eficiència.
M’indigna per dos motius: per tractar-me o tractar-nos de tontos i per utilitzar recursos municipals amb fins propagandístics partidistes.
Això és obscè, aquí i en tots els pobles on es fa el mateix.
5 LES NECESSITATS SÓN INFINITES, ELS RECURSOS LIMITATS.
A Sant Quirze no s’han reduït les necessitats,... però els recursos han caigut en picat.
Per a l’Ajuntament de Sant Quirze, aquesta situació hauria de ser la preocupació prioritària de tot el conjunt de regidors. Ho és ???? Ho dubto i això em dóna la dosi diària “d’INDIGNAO”.
No tenim prou recursos, en conseqüència alguna cosa s’ha de fer: reduir despeses o augmentar ingressos.
Quan esperen els futurs representants municipals a dir-nos alguna “cosa” sobre com pensen abordar” “la pobresa municipal? Esperaran al dia 23, quan siguin nous regidors. Dir-lo abans és “un risc per al seu futur”.
Clar i català “ens prendran el pel”. Seran deshonestos.
Preguntem-nos: si s’opta per reduir despeses, quines es poden reduir?.
Un primer capítol és el de les despeses de personal. Vol dir això acomiadar o reduir els salaris als treballadors fixes o funcionaris? No. El personal de l’Ajuntament és necessari.
Tot el personal? D’això no n’estic segur. Hi ha un personal a l’Ajuntament que és “opac” i els seus salaris també.
Qui són aquestos misteriosos personatges? Doncs “els càrrecs de confiança”. Personal que entra a l’Ajuntament sense cap control d’accés i que està al servei de l’Alcaldessa o de l’Equip de Govern.
Per què es diuen de confiança ? És que els altres treballadors no ho són ? Són de confiança perquè obeeixen als criteris que emanen de l’Alcaldia o de l’Equip de Govern, són com “fontaners”. Un funcionari està obligat a no signar o realitzar un acte si aquest no és legal. Un “fontaner”, no, està al servei de la voluntat del polític.
Quants “fontaners” tenim a Sant Quirze? Jo no ho sé, i vostè ? Algú ha donat aquesta informació ?
Quants “euros” ens costa a l’any aquests “fontaners”? Ni vostè, ni jo ho saben. Tampoc ens ho han explicat. Són o no són transparents?
El que si que els puc dir és que al poble ens costa molts diners.
Un altre capítol és el dels salaris dels regidors. Indubtablement que els regidors i l’Alcaldia han de cobrar. Fan una feina al servei de tots. Ara bé, sap vostè quants regidors hi ha alliberats ? és a dir, treballen exclusivament per a l’Ajuntament. Jo no i vostè ? Ens ho han dit?
Quan cobren els regidors per TOTS els conceptes (salaris, dietes i despeses de representació)? Tampoc ho saben?
La meva pregunta és calen tants regidors “alliberats” ? Són ajustats els salaris a una situació personal i professional ? Cal gastar tant en salaris dels regidors ?
5. ALS PENJATS DE LES FAROLES
Com estem en temps d’eleccions i com el divers “imaginari” penjat de les faroles no diu res dels seus programes,...m’agradaria preguntar a la formació del:
“Fem i farem”, ... què han fet..? i què pensen fer..? (interrogació escèptica). En segon lloc, què pensa fer amb els: “fontaners”, “alliberats” i els “salaris”
“Més iniciativa, més Sant Quirze”.... per descomptat que necessitem molta més, perquè això dels fontaners s’havia d’haver abordat abans. I amb aquesta “més iniciativa” què pensa fer ara ?
“Ara, Alcalde” (per què ara vol ser-lo, si abans va fugir d’estudi? ). De quants dels seus “fontaners pensa prescindir”, “alliberats” i “salaris”.
I aquests que em diuen “Que no m’amagui, crea poble” Si en aquesta “epifania del nou poble” que ens anuncien, naixerà un poble sense fontaners, ni alliberats i els regidors portaran hàbits franciscans medievals..
“Tu el centre”, millor que s’ho facin mirar (Gurtels, i Cia)
El tema encara no ha acabat,.... continuarà
DEL MUSSOL "INDIGNAO" AL MOVIMENT D'INDIGNATS
El moviment dels “INDIGNATS”, està sent un revulsiu molt important en la consciència ciutadana. Els joves han manifestat les seves necessitats de millorar la qualitat democràtica del sistema. És, sota el meu punt de vista, un inici de moviment de regeneració en el que hem de participar tots, deixant el nostre paper d’espectadors i passar a ser protagonistes i, sobre tot, no l’hem deixar passar.
Davant de la constitució del nou Ajuntament i tenint en compte la mobilització general i en particular a Sant Quirze, crec que cal iniciar un nou plantejament per tal de millorar la qualitat democràtica a Sant Quirze iniciant un gir de 180º.
És evident que els reptes per a una millora democràtica són molts i en “el com” abordem aquests reptes ha d’haver una priorització d’objectius.
Crec, que en una primera fase, els objectius s’han de concretar en:
a) Mantenir i continuar el moviment “Indignats”.
b) Aconseguir una major participació en les decisions del Consistori.
Pel que fa al primer, el manteniment del moviment, s’ha de ser realista no es pot continuar durant molt més temps la mobilització amb la forma que fins ara s’ha mantingut: l’acampada, amb un fort desgast personal en l’ocupació de la plaça. El pitjor que pot passar és que el moviment mori per esgotament. Cal presentar alternatives de continuïtat. Jo considero que:
· fixada una data significativa (per exemple la data del Ple de constitució del nou Consistori al qual haurien d’assistir tots) desmuntar el campament.
· fixar una data (setmanal, quinzenal,...) per reunir-se en Assemblea en un espai muinicipal.
· trobar uns portaveus i responsables de la gestió i de la informació fins a la propera Assemblea.
· mantenir el contacte en xarxa.
· en funció de les circumstàncies, aprofitar aquest temps per augmentar i solidificar el moviment.
Pel que fa a l’aspecte de la participació, unes consideracions prèvies.
· La participació és un dret ciutadà reconegut en la Constitució.
· Les autoritats han de garantir l’exercici d’aquest dret.
· Els càrrecs electes han d’estar sotmesos al control. Control exercit pel regidors de l’oposició i, el que és més important, pels ciutadans.
· Tots els actes municipals han de ser de domini públic i l’Ajuntament ha de garantir l’accessibilitat als documents públics i la transparència dels seus actes.
En base a aquestes consideracions prèvies crec que s’ha de reivindicar i conquerir la participació en els afers municipals. Proposo aquest aquestes d’accions:
· Assistir als Plens
· Ser informats de l’ordre del dia del Plens, de forma activa i publicitada amb antelació (no penjar un paper al taulell d’anuncis) als ciutadans en general i aquells que ho sol·licitin via @.
· Elaborar, en principi, d’acord amb el marc legal vigent, una proposta de participació: dels ciutadans en el Ple, reunions informatives als ciutadans del grup de Govern i els de l’oposició, contemplar propostes sorgides la iniciativa popular, la participació en els Pressupostos, . (L’Ajuntament és sobirà per aprovar mesures de participació en els Plens o en d’altres àmbits)
· Invitar a l’Assemblea, abans de la constitució del Consistori, als representats dels regidors dels diferents grups polítics per a que prenguin postura i compromisos sobre les demandes de participació de l’Assemblea.
jcanals@xtec.cat
El mussol” indignao”
LES PLACES DE GUARDERIES, UN PROBLEMA IMPORTANT
L’altre dia anant a comprar, en vaig trobar a la botiga uns folis on es recollien signatures per tal de demanar subvenció a l’Ajuntament per a lles Llars d’infants privades del municipi.
Jo defensor d’ensenyament públic, vaig trobar la proposta una mica estranya. Vaig preguntar la causa d’aquesta recollida de signatures i em vaig adonar del meu error. Havia fet una interpretació totalment incorrecta. Els veïns no demanaven subvenció per a les llars d’infants privades, sinó que demanaven subvenció per poder equiparar el preu de la plaça privada a la de la pública, ja que HAVIA HAGUT UN GRAN NOMBRE DE FAMILIES QUE S’HAVIEN QUEDAT SENSE PLAÇA EN LA GUARDERIA MUNICIPAL i per necessitat es veien abocats anar a les guarderies privades molt més cares que la pública.
Vaig consultar algunes dades al padró municipal i vaig trobar-me amb dades una MICA SORPRENENTS, la qual cosa em va INDIGNAR per la manca de previsió municipal o, el que és pitjor, el no complir amb allò que marca la legislació autonòmica pel que fa al nombre de places de llars d’infants. Jutgin vostès
La població a Sant Quirze de 0 a 3 anys és de 766 nens/es. El nombre de places que ofereix l’Ajuntament és de 135 places, és a dir, per a un 17,7% de nens/es. Una dada és molt INDIGNANT i més, si observen les dades desglossades per edats.
16 places de 0-1 anys quan la població en aquesta franja és de 251 nens/es: un 7%
39 places de 1-2 anys quan la població en aquesta franja es de 262 nens/es: un 14%
80 places de 1-3 anys quan la població en aquesta franja és de 253 nens/es: un 31%
M’indigno més quan veig el que li costa a l’Ajuntament subvencionar les places públiques. Dins del pressupost em trobo amb que subvenciona a “l’Escola Bressol el Patufet” amb 62.901 €, sembla molt bé, però la indignació augmenta quan veig que aquesta quantitat NO ÉS UNA SUBVENCIÓ MUNICIPAL, sinó que és una quantitat que la Generalitat lliura a l’Ajuntament per subvencionar aquestes places. Així doncs no és cert que l’Ajuntament subvencioni “l’Escola de Bressol”, només GESTIONA ELS DINERS QUE REP DE SUBVENCIÓ. Incomplint una altra vegada la normativa.
Mentre les escoles de bressol privades augmenten en la nostra localitat. És evident hi ha una creixent demanda, com a conseqüència de la INCOMPETENCIA municipal per oferir places públiques.
En conclusió:
- Hi ha un enorme dèficit de places públiques d’escola de bressol. La qual cosa perjudica a tots, però, especialment, al sector de població que, en aquests moments, més es troba perjudicat per la crisi. Això indica, o bé una manca de planificació i previsió, o una voluntat política de no considerar aquest sigui un problema que hagi d’abordar l’Ajuntament.
- L’Ajuntament (en la seva totalitat: govern i oposició), fins a solucionar de forma definitiva a aquesta situació, hauria de trobar alternatives transitòries a la demanda actual de places d’escola bressol: habilitant espais, (en lloc de llogar tants espais per oficines inútils com la de l’Avinguda Pau Casals o la Rambla Lluís Company, habilitar-les provisionalment per poder donar aquest servei); o mitjançant convenis amb la Generalitat o qualsevol altre alternativa que permeti que les famílies que tinguin la necessitat d’escolaritzar als seus fills, accedeixin a una plaça.
- Cas d’arribar a considerar subvencionar les places i per no incrementar la despesa en aquests moments de crisi, podria crear-se una partida pressupostària amb el diners procedents de reduir en un 50% la subvenció a grups polítics (ara és de 61.500 €, o el que és el mateix més d’un milió ptes.) i de reduir en un 10% la remuneració dels Òrgans de Governs (ara és de 365.398,76€ o, el que és el mateix, més de 60 milions de ptes ).
Jo preguntaria a les Caps de llista de CiU, Grup JUNTS i ICV, si consideren que la situació actual permet la conciliació de la vida familiar, i, si com dones consideren, que les mares d’aquests nens/es tenen una situació personal acceptable a nivell persona, laboral, ...
Membres de l’Ajuntament POSIN-SE D’ACORD I ABORDIN AQUEST PROBLEMA que no és un problema conjuntural, és estructural.
Quim Canals
jcanals@xtec.cat
ELS CÀRRECS DE CONFIANÇA, .... cosa fosca
Existeix una figura a les administracions públiques que hauria de ser eliminada de forma fulminant: el càrrec de confiança.
Aquest personatge, no és funcionari, no té delimitades normativament les funcions, és una persona que accedeix al càrrec per voluntat del polític, sense cap oposició, ni concurs; perquè “és persona de confiança” o per “ser de la corda” . A més, dupliquen a un funcionari que ja té assignat la feina que “el de confiança” desenvoluparà i, generalment amb sous “generosos” per la “confiança”.
Els funcionaris són fonamentals perquè garanteixen el compliment de la normativa i realitzen el control de la legalitat de les decisions dels polítics.
Des de fan un bon grapat d’anys, alguns polítics han fugit d’aquest control. Aquesta forma d’actuar de moltes administracions és arbitraria, dóna origen a situacions corruptes, és opaca i, el que és pitjor, és un càncer per a la democràcia.
Al nostre municipi hi ha tres persones contractades com a càrrec de confiança i cinc més contractades per altres mètodes que emmascaren subtilment un tracte de confiança. Hi ha un repartiment d’aquests càrrecs entre els diferents grups polítics del govern (CiU, PSC i PP).
Jo em pregunto, ¿normativament el càrrec oficial que assisteix a l’Alcaldia, no és la Secretària de l’Ajuntament?, o l’Interventor Municipal ?, o l’Arquitecte Municipal. Així, perquè tenim els càrrecs de confiança de:
Cap d’Alcaldia
Cap de Territori
Cap de Polícia
Cap de Recursos humans
Cap de Via públic
Cap de serveis personals
Un Gerent
Quan ja en tenim uns funcionaris que tenen assignades aquestes funcions.
Hi ha un cas sagnant que ha acabat als Jutjats: les actuacions del tot il·legals (així ho dicta la sentència) de l’Ajuntament contra l’Arquitecte Municipal. Aquest funcionari ha patit continues actuacions d’assetjament per apartar-lo de les seves funcions i transferir-les al “personal de confiança” no funcionari.
Arquitecte Municipal que ho és fa més de 25 anys, que ha participat en el desenvolupament urbanístic de Sant Quirze amb diferents alcaldes i regidors de diverses opcions polítiques. Perquè, doncs, des de l’anterior legislatura tenim un Cap de Territori?... per manipular la realitat urbanística en funció d’interessos poc transparents?
Aquest funcionari amb el qual he tingut la satisfacció de treballar durant més de 8 anys com a Regidor d’Urbanisme i que, de ben segur la resta de regidors que m’han precedit estaran d’acord amb mi, és una persona d’una honestedat, d’un rigor, d’una professionalitat i d’una eficiència contrastada. Malgrat que en alguns moments, degut al seu rigor i la seva professionalitat, haguem pogut tenir discrepàncies pel que fa a la visió del tècnic contraposada a la visió del polític. En el meu sempre s’ha resolt dins del marc normatiu i intentant per la seva part donar alternatives per fer legal la visió del polític.
Aquesta persona ha donat suficients mostres per poder dipositar-li la confiança que li correspon com Arquitecte Municipal.
Si l’Ajuntament o l’Alcaldia actual considera o considerava que la actuació de l’Arquitecte era incorrecta, hauria d’haver aplicat el procediment disciplinari corresponen. Però, com la actuació del funcionari no ha donat mai motius, l’Alcaldia va optar per un mètode més roí, més immoral com és l’assetjament.
Existeix en l’Ajuntament de Sant Quirze des de l’anterior legislatura una política caciquil des de l’Alcaldia, de manca de transparència, de malbaratament dels recursos públics (exemple més clar són els 8 salaris dels 8 càrrecs de confiança, quan ja hi ha 8 funcionaris que tenen assignades per llei aquesta funció).
Felicito doblement a Antoni Sancho, funcionari Arquitecte Municipal per haver guanyat la demanda i per haver-se enfrontat a una situació il.legal, injusta e immoral provocada per l’Alcaldia de Sant Quirze.
Exigeixo a la Alcaldia de Sant Quirze com a contribuent, que donada la situació derivada de la crisi, del fet que està administrant diners públics, del fet que no és la primera sentencia desfavorable en relació als “càrrecs de confiança”, retalli la despesa (cosa a la que es tan aficionada C i U), suprimint aquests càrrecs de confiança ja que les seves tasques estan garantides pels funcionaris de carrera de l’Ajuntament.
Joaquim Canals